Sau. Boig per tu
Ací teniu un bon exemple de com l'expressió de l'amor no ha canviat tant encara que hagen passat més de 7 segles, si teniu més exemples de cançons m'agradaria escoltar-les.
(La lletra de la cançó la teniu a la pàgina 31 del vostre llibre de text)
jaja, Qui canta i de quan és la cançó, Vanessa? No està mal per a ser tan cursi ;) Vicent.
ResponEliminaÉs un grup dels anys 80-90 dels pioners del rock en català, pot ser la cançó siga "cursi" però és un bon exemple, fixa't quan diu "servil i acabat, boig per tu" o també "no puc arribar on ets tu". Recorda que en la poesia trobadoresca la dama era pràcticament inabastable i un dels requisits que havia de complir l'amant era servir-la i ser fidel. Crec, doncs, que és un bon exemple.
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=QR51pgEkI6A&feature=related
ResponEliminaEn aquesta també es poden observar exemples i a les tres últimes línies es veu molt clar, no?
NOMÉS PER A TU
Amor, t'estimo, i tant t'estimo
que en l'amor meu ets mesura.
Tu has obert límits al meu vol,
que amb serenor declinava,
i avui em crec prop de la plenitud,
només perquè me la imagines tu.
Amor t'estima tant i tot l'amor meu.
I buscaré només per a tu,
amb la ignorància de sempre,
paraules dites pels amants
des de l'albada dels segles,
i per l'engany del meu amor creuré
reinventar el llenguatge a cada gest.
Engany d'amor i veritat de l'engany.
Amor d'etern recomençar,
que empenys la meva aventura,
que proa et fas del meu vaixell,
quan la mar veus embranzida,
en qui allibero antiga esclavitud,
per qui confesso aquesta servitud.
Amor esclau i llibertat de l'amor.
-Lluís Llach.
PD: Vicente, com tu dius, és també cursi.
Molt bona, Alberto, gràcies. Feia molt de temps que no escoltava Llach i a més, aquesta cançó no la coneixia. És molt adequada al tema de la poesia trobadoresca i demostra la teoria que la concepció de l'amor ha variat ben poc al llarg dels segles i sobretot la manera d'expressar-lo. No creus?
ResponEliminaLa veritat es que jo tampoc la coneixia i escoltant escoltant l'he trobada.
ResponEliminaA la poesia trobadoresca, el trobador veia a la dama com un Déu, un senyor feudal i devia fer eixe paper de seguidor, vasall cap a ella per a que l'acceptara. Ara, llevant les exageracions que utilitzaven els trobadors, podem observar este tipus de cançons que poden pareixer-nos cursis. Tal vegada per què encara som joves i encara tenim per davant molt anys d'experiència... i que l'amor deu ser una cosa de dos: u mostra eixe sentiment cap a l'altre que també el rep per igual. Per això es pot dir que els dos són vasalls del sentiment que senten per l'altra persona, no?
Es pot considerar que és igual però diferent, no sé com explicar-ho.
Crec que ho has explicat molt bé. Potser actualment el vassallatge siga mutu, encara que sempre depén de com entengues l'amor, és a dir tant els hòmens com les dones volen ser estimats de la mateixa manera.
ResponEliminaSi les demostracions d'amor ens semblen "cursis" tal vegada siga perquè no estem acostumats a demostrar sentiments i qualsevol fet o circumstància que ens faça deixar-los al descobert ens dóna la sensació de debilitat. A ningú li agrada ser dèbil però a tots ens agrada que ens estimen.
Jo tampoc sé si ho he explicat bé.
Totalment amb tu, de fet, em passa. Mai havia caigut en que podria ser una qüestió de debilitat...
ResponEliminaI pel que respecta a poesia trobadoresca, doncs pense que vivim temps diferents i per tant, si que hi ha algunes distincions respecte a l'amor, però poques ;)
Ací va un poema d'amor allunyat de la concepció romàntica i "cursi".
ResponEliminaEl meu amor consisteix
A mirar les pastilles dels frens del teu cotxe,
Sense que tu te n’adones,
A entrar quan t’estàs dutxant,
Amb qualsevol excusa,
A actuar com un actor de cine fins i tot quan faig de roí,
A fer-te saber com que m’agrada l’olor de gesmil,
I obligar-te a olorar-lo cada vegada que t’ho dic,
A ampliar totes les teues fotos,
A fer-te proposicions indecents,
Com cosir-me un botó,
I fer-ho de manera irresistible,
A celebrar els teus aniversaris,
Encara que et sàpiga mal,
A clavar-te mà, sense demanar permís, sense cap dret,
Però amb la teua inestimable col·laboració,
A acompanyar-te sempre al metge,
A desitjar altres sense que te n’adones,
A comparar els seus culs amb el teu per exemple,
I a no fer res per satisfer aquest desig,
A enutjar-me pensant que tots et miren el cul.
A resistir-me que em consideres teu per sempre,
A mossegar-me la llengua quan sóc a punt de dir-t’ho,
A recordar-te a priori,
No a posteriori,
A respectar-te in fraganti,
A fer-me respectar,
A no dedicar-te poemes,
A dedicar-te la vida.
(dins de Buirac d'amor, Lluís Roda)
M'agrada aquets tema, estic amb albert hui en dia no es com avans, ara tenim una altra visió del amor, però aquets tema m'agradat ;)
ResponEliminaArturo
Quines penseu que són les diferències?
ResponEliminaJa deia io que aquesta cançó em sonava d´alguna cosa. Posen la tornada d´aquesta cançó abans que començe alguna sèrie de TV3
ResponElimina(Nunca es tard per comentar, crec jo...)