Açí esta el meu regal de reis vanessa: En el primer capítol jo no estic amb l'opinió de l'home francés, jo pense que l'adolencència no és una malaltia i no et cap a vore amb els pares. Tots els sers humans passem per aquesta edat i quan van passant els anys vas passant de ser adolescent a ser un adult. Si que és veritat que és una nova vida i que és una nova etapa de la vida i que patixes i no cal mirar-ho així, però les emocions no pots canviar-les així com així. (L'altre capítol ho miraré més tard perquè no tinc molt de temps, he d'anar a pels meus regals de reis jaja). PD: Sóc Carla Tripiana
El sociòleg Michel Fize no considera que l'adolescència siga una malaltia. Ell diu que la relació entre els adolescents i els adults està malalta i és el que s'ha de millorar, i pot ser així els adults deixaran de tindre una idea negativa d'aquesta etapa de la vida.
Sabia que anava a passar una cosa d'aquestes, que anaven a parlar de la idea generalitzada de "l'adolescencia", els típics tópics de barallar-se en el pares, de no voler assumir cap responsabilitat. Doncs, jo com a "adolescent", ja que estic entre l'edat senyalada, tinc que dir que mai me sentit així, i no crec que cap dels meus amics siga com eixa idealització de l'adolescencia. Sempre he respetat els meus pares, els meus amics... Podem dir que es el pas de l'infancia a l'edat adulta, però jo no em sentisc res identificat. Sempre he tingut les idees molt clares, i he diferenciat quan toca una cosa i quan toca festa!. I totes les persones que conec personalment puc asegurar que son així. No cal ser psicòleg per "analitzar" els adolescents... l'únic que hi ha que fer es mirar cap al passat i anrecordar-se de qui eras abans i qui eres ara. Tots em passat per aquesta etapa, i no es pot "saltar". Mai se m'ocorriria pensar que es una enfermetat o que suposa un problema en la societat, perque per eixe raonament hi ha molta gent de 80 anys amb costums que dificulten molt més la convivència amb els demes. Un salut Vanessa, continue estiman-te eh, simplement es una crítica jaja!
Com bé dius hi ha molts "tòpics típics" sobre l'adolescència, molts prejudicis però també moltes idealitzacions. Ara bé, del que no podem escapar tots els humans és de patir la pubertat, és a dir, tots els canvis físics i psicològics que es produeixen a una determinada edat. És evident que "cada persona és un món", vull dir que cadascú viu la seua vida com vol o com pot...però el que em resulta més interessant del documental és la reflexió que l'adolescència és l'etapa de la vida quan u pot decidir com vol ser, en que es vol convertir, en definitiva és el moment en què perfilem la nostra personalitat, i el que més m'ha agradat és quan diu que és "l'oportunitat de l'artista". Vicent, totes les reflexions són bones i si són crítiques constructives millor. Pense que està bé pensar on ens trobem i on volem arribar, crec que és l'única manera d'avançar i no estancar-nos.
Hola vanessa! L'acabe de veure! Esta bé el video este, home la veritat que lo de l'enfermetat m'ha sorprengut un poc, però entés el que vol diure calificant-lo d'aquesta forma. A més hi han coses que no sabia i que l'hes aprés mirant el video, com l'home que va crear els sms!Ara enserio no se ma fet pesat i donen una imatge que jo crec que es la verdadera i m'identifique en algunes coses, en les que no m'identifique les veig pel carrer i en algunes persones també. Queda clara l'idea de l'adolescencia.
Pense que Marcel Proust s'euivoca, tots els dies de la nostra vida aprenem alguna cosa, no sols a l'adolescència. Per a res l'adolescència és una malaltia, baix el meu punt de vista, és el període de temps en el que ens descobrim a nosaltres i també a la majoria de coses que ens envolten i gràcies a aquests descobriments madurem, en tots els aspectes, per a fer-nos adults. No entenc perquè se'ns relaciona amb les maldats, amb la delincuència, amb les drogues, l'alcohol, ... Si els adults són els que més ho fan!
Açí esta el meu regal de reis vanessa:
ResponEliminaEn el primer capítol jo no estic amb l'opinió de l'home francés, jo pense que l'adolencència no és una malaltia i no et cap a vore amb els pares. Tots els sers humans passem per aquesta edat i quan van passant els anys vas passant de ser adolescent a ser un adult. Si que és veritat que és una nova vida i que és una nova etapa de la vida i que patixes i no cal mirar-ho així, però les emocions no pots canviar-les així com així.
(L'altre capítol ho miraré més tard perquè no tinc molt de temps, he d'anar a pels meus regals de reis jaja).
PD: Sóc Carla Tripiana
El sociòleg Michel Fize no considera que l'adolescència siga una malaltia. Ell diu que la relació entre els adolescents i els adults està malalta i és el que s'ha de millorar, i pot ser així els adults deixaran de tindre una idea negativa d'aquesta etapa de la vida.
ResponEliminaSabia que anava a passar una cosa d'aquestes, que anaven a parlar de la idea generalitzada de "l'adolescencia", els típics tópics de barallar-se en el pares, de no voler assumir cap responsabilitat. Doncs, jo com a "adolescent", ja que estic entre l'edat senyalada, tinc que dir que mai me sentit així, i no crec que cap dels meus amics siga com eixa idealització de l'adolescencia. Sempre he respetat els meus pares, els meus amics... Podem dir que es el pas de l'infancia a l'edat adulta, però jo no em sentisc res identificat.
ResponEliminaSempre he tingut les idees molt clares, i he diferenciat quan toca una cosa i quan toca festa!. I totes les persones que conec personalment puc asegurar que son així. No cal ser psicòleg per "analitzar" els adolescents... l'únic que hi ha que fer es mirar cap al passat i anrecordar-se de qui eras abans i qui eres ara. Tots em passat per aquesta etapa, i no es pot "saltar". Mai se m'ocorriria pensar que es una enfermetat o que suposa un problema en la societat, perque per eixe raonament hi ha molta gent de 80 anys amb costums que dificulten molt més la convivència amb els demes. Un salut Vanessa, continue estiman-te eh, simplement es una crítica jaja!
Com bé dius hi ha molts "tòpics típics" sobre l'adolescència, molts prejudicis però també moltes idealitzacions. Ara bé, del que no podem escapar tots els humans és de patir la pubertat, és a dir, tots els canvis físics i psicològics que es produeixen a una determinada edat. És evident que "cada persona és un món", vull dir que cadascú viu la seua vida com vol o com pot...però el que em resulta més interessant del documental és la reflexió que l'adolescència és l'etapa de la vida quan u pot decidir com vol ser, en que es vol convertir, en definitiva és el moment en què perfilem la nostra personalitat, i el que més m'ha agradat és quan diu que és "l'oportunitat de l'artista".
ResponEliminaVicent, totes les reflexions són bones i si són crítiques constructives millor. Pense que està bé pensar on ens trobem i on volem arribar, crec que és l'única manera d'avançar i no estancar-nos.
totalment d'acord!
ResponEliminaHola vanessa! L'acabe de veure! Esta bé el video este, home la veritat que lo de l'enfermetat m'ha sorprengut un poc, però entés el que vol diure calificant-lo d'aquesta forma. A més hi han coses que no sabia i que l'hes aprés mirant el video, com l'home que va crear els sms!Ara enserio no se ma fet pesat i donen una imatge que jo crec que es la verdadera i m'identifique en algunes coses, en les que no m'identifique les veig pel carrer i en algunes persones també. Queda clara l'idea de l'adolescencia.
ResponEliminaPense que Marcel Proust s'euivoca, tots els dies de la nostra vida aprenem alguna cosa, no sols a l'adolescència.
ResponEliminaPer a res l'adolescència és una malaltia, baix el meu punt de vista, és el període de temps en el que ens descobrim a nosaltres i també a la majoria de coses que ens envolten i gràcies a aquests descobriments madurem, en tots els aspectes, per a fer-nos adults.
No entenc perquè se'ns relaciona amb les maldats, amb la delincuència, amb les drogues, l'alcohol, ... Si els adults són els que més ho fan!
Estic amb tu, afortunadament tots els dies aprenen coses noves.
ResponElimina